Problema amb els filòsofs

Autora: Monica Porter
Data De La Creació: 22 Març 2021
Data D’Actualització: 17 Ser Possible 2024
Anonim
Problema amb els filòsofs - Tecnologia
Problema amb els filòsofs - Tecnologia

Content

Definició: què vol dir el problema dels menjadors de filòsofs?

El problema dels filòsofs menjadors és un exemple clàssic en informàtica sovint utilitzat per il·lustrar problemes i solucions de sincronització en el disseny d’algoritmes concurrents. Il·lustra els desafiaments d’evitar un estat del sistema on el progrés no sigui possible, un punt mort. El problema va ser creat el 1965 per E. W. Dijkstra. Es presenta com a exercici d’un examen d’estudiants, el problema il·lustra diversos ordinadors que competeixen per l’accés als perifèrics d’unitat de cinta. Tony Hoare ha revisat posteriorment la formulació coneguda.


Una introducció a Microsoft Azure i al Microsoft Cloud | Durant aquesta guia, podreu conèixer què és la informàtica en núvol i com Microsoft Azure us pot ajudar a migrar i executar el vostre negoci des del núvol.

Techopedia explica el problema dels menjadors dels filòsofs

El problema dels filòsofs menesters és una il·lustració d’un punt mort, un estat en què diversos processos esperen que un altre recurs s’utilitzi actualment per un altre procés i les solucions a aquests tipus de problemes. La formulació actual del problema amb els filòsofs va ser creada per Tony Hoare, però el problema va ser originalment formulat per Edsger Dijkstra el 1965.

La declaració del problema de Tony Hoare és sobre cinc filòsofs que alternativament han de menjar i pensar. Els cinc estan situats en una taula rodona amb un plat d’espaguetis i forquilles col·locats de manera ajustada entre els filòsofs. Un filòsof només el pot fer servir una forquilla alhora. Tanmateix, per menjar, es necessiten dues forquilles: bifurcació a l'esquerra ia la dreta. Un filòsof pot agafar una forquilla disponible, però no se li permet menjar a menys que el filòsof tingui les seves forquilles esquerra i dreta. Cal destacar que menjar no està limitat per la possible quantitat d’espaguetis a l’esquerra o l’espai estomacal. Se suposa que hi ha una oferta infinita d’espaguetis i demanda.