Content
- 1. Capa física
- 2. Capa d’enllaç de dades
- 3. Capa de xarxa
- 4. Capa de transport
- 5. Capa de sessió
- Sense errors, sense estrès: la vostra guia pas a pas per crear programes que canvien la vida sense destruir la vida
- 6. Capa de presentació
- 7. Capa d'aplicacions
- Posant-ho tot junt
- Conclusió: lliçons del model OSI
Font: Grybaz / Dreamstime.com
Emportar:
En lloc de servir de protocol, el model OSI s’ha convertit en una eina d’ensenyament que mostra com s’han de gestionar diferents tasques dins d’una xarxa per tal de promoure la transmissió de dades sense errors.
El model d’interconnexió de sistema obert, més conegut com a model OSI, és un mapa de xarxa que originalment es va desenvolupar com a estàndard universal per crear xarxes. Però, en lloc de servir de model amb protocols acordats que s’utilitzarien a tot el món, el model OSI s’ha convertit en una eina d’ensenyament que mostra com s’han de gestionar diferents tasques dins d’una xarxa per promoure la transmissió de dades sense errors.
Aquests treballs es divideixen en set capes, cadascuna de les quals depèn de les funcions "lliurades" d'altres capes. Com a resultat, el model OSI també proporciona una guia per resoldre problemes de xarxa mitjançant un seguiment cap a una capa específica. Aquí veurem les capes del model d’OSI i quines funcions desenvolupen dins d’una xarxa.
1. Capa física
La capa física és el cable real, fibres, targetes, interruptors i altres equips mecànics i elèctrics que formen una xarxa. Aquesta és la capa que transforma les dades digitals en senyals que es poden enviar per cable per transmetre dades. Aquests senyals solen ser elèctrics, però, com en el cas de la fibra òptica, també poden ser senyals no elèctrics com l’òptica o qualsevol altre tipus de pols que es pugui codificar digitalment. Des d’una perspectiva de xarxa, l’objectiu de la capa física és proporcionar l’arquitectura de les dades que s’han d’enviar i rebre. La capa física és probablement la capa més fàcil de solucionar problemes, però la més difícil de reparar o construir, ja que es tracta de connectar i connectar la infraestructura de maquinari.
2. Capa d’enllaç de dades
La capa d’enllaç de dades és on la informació es converteix en “paquets” i marcs coherents que es passen a capes superiors. Essencialment, la capa d'enllaç de dades desempaqueta les dades brutes que provenen de la capa física i tradueix la informació de les capes superiors a les dades brutes que s'envien a la capa física. La capa d'enllaç de dades també és responsable de capturar i compensar els errors que es produeixin a la capa física.
3. Capa de xarxa
La capa de xarxa és on s'estableix la destinació de les dades d'entrada i sortida. Si la capa d’enllaç de dades és l’autopista per conduir els cotxes, la capa de xarxa és el sistema GPS que indica als conductors com arribar-hi. La direcció s’afegeix a les dades mitjançant la informació sobre el paquet de dades en forma d’encapçalament d’adreces. Aquesta capa també és responsable de determinar la ruta més ràpida cap a la destinació i el maneig de qualsevol problema amb la commutació de paquets o la congestió de xarxa. Aquesta és la capa on es treballen els encaminadors per assegurar-se que es rediriguin les dades correctament abans de transmetre-les a la següent etapa del viatge del paquet.
4. Capa de transport
La capa de transport és responsable de la transmissió de dades a la xarxa. En aquest nivell, les dades no es pensen en termes de paquets individuals, sinó en termes de conversa. Per aconseguir-ho, s’utilitzen protocols –que es defineixen com a “regles de comunicació”. Els protocols veuen la transmissió completa de molts paquets: comprovar errors de la conversa, reconèixer les transmissions amb èxit i sol·licitar la retransmissió si es detecten errors.
La capa de xarxa i la capa de transport funcionen junts com un sistema postal. La capa de xarxa s’adreça a les dades, de la mateixa manera que una persona s’adreça a un sobre. A continuació, la capa de transport actua com a sucursal postal local de l'er, classificant i agrupant totes les dades adreçades de manera similar en enviaments més grans destinats a altres sucursals locals, on es lliuraran.
5. Capa de sessió
La capa de sessió és on es creen, mantenen i finalitzen les connexions. Normalment es refereix a les sol·licituds d’aplicacions de dades a la xarxa.
Sense errors, sense estrès: la vostra guia pas a pas per crear programes que canvien la vida sense destruir la vida
No podeu millorar les vostres habilitats de programació quan ningú es preocupa per la qualitat del programari.
Mentre que la capa de transport gestiona el flux real de dades, la capa de sessió actua com a anunciant, assegurant-se que els programes i aplicacions que sol·liciten i expliquen dades coneixen les seves sol·licituds. En termes tècnics, la capa de sessió sincronitza la transmissió de dades.
6. Capa de presentació
La capa de presentació és on les dades rebudes es converteixen en un format que l’aplicació a la qual està destinada pot comprendre. El treball realitzat en aquesta capa s’entén millor com a treball de traducció. Per exemple, les dades sovint es xifren a la capa de presentació abans de ser enviades a les altres capes per obtenir-les. Quan es rebin les dades, es desxifraran i es transmetran a l'aplicació a la qual s'espera.
7. Capa d'aplicacions
La capa d’aplicacions coordina l’accés de xarxa per al programari que s’executa en un ordinador o dispositiu en particular. Els protocols de la capa d'aplicacions gestionen les sol·licituds que diferents aplicacions de programari realitzen a la xarxa. Si un navegador web vol descarregar una imatge, un client vol comprovar el servidor i un programa per compartir fitxers vol carregar una pel·lícula, els protocols de la capa d'aplicacions organitzaran i executaran aquestes sol·licituds.
Posant-ho tot junt
Hem revisat el model OSI des de la capa inferior. Un resum simplificat d’aquest procés es pot dividir en tres requisits:
- L’ordinador s’ha de connectar a una xarxa (capa física) i ha de tenir una manera de llegir dades (capa d’enllaç de dades). La xarxa també ha de tenir una adreça adequada (capa de xarxa) per saber com venir i anar.
- La xarxa en si ha de disposar de maneres d’entregar de manera eficaç les dades als destinataris adequats (capa de transport) i fer que aquests destinataris sàpiguen que s’han lliurat (capa de sessió).
- Les dades s’han de desempaquetar i lliurar a l’aplicació en un format que entengui (capa de presentació) i després s’han d’omplir les sol·licituds que diverses aplicacions de programari realitzen a la xarxa per a l’usuari (capa d’aplicació).
Les dades funcionen en el sentit contrari, a partir de la capa OSI superior (la capa d’aplicació) i passant cap avall pel model, finalitzant finalment quan les dades són rebudes pel destinatari a través de la capa física.
Conclusió: lliçons del model OSI
El model OSI proporciona un punt de vista conceptual de les xarxes mostrant quines tasques es gestionen a cada nivell. A nivell pràctic, però, la imatge es torna molt més complicada. Alguns dispositius i protocols s’ajusten perfectament en una sola capa, mentre que d’altres funcionen en diverses capes i duen a terme funcions que afecten cada capa. Com s'ha esmentat, la seguretat de les dades en forma de xifrat es pot limitar a la capa de presentació, però la seguretat de xarxa afecta les set capes.
Les xarxes del món real estan molt menys definides del que suggereix el model OSI. Dit això, el model proporciona un marc conceptual que es pot utilitzar per visualitzar les interaccions de xarxa, tant per solucionar problemes de xarxes existents com per a dissenyar millors xarxes en el futur.