Codificació complementària del codi (CCK)

Autora: Peter Berry
Data De La Creació: 18 Agost 2021
Data D’Actualització: 1 Juliol 2024
Anonim
Codificació complementària del codi (CCK) - Tecnologia
Codificació complementària del codi (CCK) - Tecnologia

Content

Definició: què significa Complementary Code Keying (CCK)?

El complement de teclat de codi (CCK) és un mètode de modulació utilitzat en xarxes d'àrea local sense fils (WLAN). CCK va substituir el codi Barker a les xarxes digitals sense fils el 1999 per aconseguir taxes de dades superiors a 2 Mbps, tot i que això va suposar les distàncies de gamma més curta. Les taxes de dades més elevades són el resultat d'una secció de xifrat més curta en CCK, que és de vuit bits enfront dels 11 bits del codi Barker. Això significa que hi ha menys difusió per obtenir taxes de dades més elevades, però el senyal es fa més susceptible a la interferència de banda estreta, donant lloc a un abast de transmissió de ràdio més curt.



Una introducció a Microsoft Azure i al Microsoft Cloud | Durant aquesta guia, podreu conèixer què és la informàtica en núvol i com Microsoft Azure us pot ajudar a migrar i executar el vostre negoci des del núvol.

Techopedia explica el complement del codi de claus (CCK)

El complement de claus de codi és una millora i una variació de Mary Orthogonal Keying (MOK). Totes dues utilitzen codis complementaris de polifase. CCK és la forma de modulació usada a l'estàndard 802.11b quan funciona en 5,5 Mbps o 11 Mbps. Es va escollir CCK perquè utilitza el mateix ample de banda aproximat que el MOK i pot utilitzar la mateixa capçalera i preàmbul de xarxes sense fils preexistents d’1 i 2 Mbps, facilitant així la interoperabilitat.

Les WLAN amb l’especificació estàndard 802.11b utilitzen CCK per operar a 5,5 Mbps o 11 Mbps a la banda de freqüència de ràdio entre 2,4 GHz i 2,4835 GHz. Les WLAN que segueixen l'estàndard 802.11g utilitzen CCK quan s'executen a velocitats de 802.11b i a 54 Mbps. Aquestes xarxes WLAN utilitzen un esquema de modulació més sofisticat anomenat multiplexatge de divisió ortogonal de divisió.

Marcel Golay va introduir els codis complementaris per primera vegada el 1961. Aquests codis són conjunts de seqüències finites d'igual longitud o parells de codis binaris complementaris.