Content
- Definició: què significa Paral·lel Port?
- Una introducció a Microsoft Azure i al Microsoft Cloud | Durant aquesta guia, podreu conèixer què és la informàtica en núvol i com Microsoft Azure us pot ajudar a migrar i executar el vostre negoci des del núvol.
- Techopedia explica Port paral·lel
Definició: què significa Paral·lel Port?
Un port paral·lel és una interfície que permet a un ordinador personal (PC) transmetre o rebre dades de diversos cables agrupats a un dispositiu perifèric com ara un er. El port paral·lel més comú és el port er conegut com a port Centronics. Un port paral·lel té múltiples connectors i en teoria permet enviar dades simultàniament per diversos cables alhora. Les versions posteriors permeten comunicacions bidireccionals. Aquesta tecnologia encara s’utilitza avui dia per a comunicacions de baixa taxa de dades, com ara la matriu de punts.
L’estàndard per a la versió bidireccional d’un port paral·lel és l’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE) 1284. Aquest estàndard va definir una comunicació paral·lela bidireccional entre ordinadors i altres dispositius perifèrics que permeten transmetre i rebre simultàniament bits de dades.
Aquest terme també es coneix com a port o port de Centronics i ara ha estat substituït en gran mesura per la interfície USB.
Una introducció a Microsoft Azure i al Microsoft Cloud | Durant aquesta guia, podreu conèixer què és la informàtica en núvol i com Microsoft Azure us pot ajudar a migrar i executar el vostre negoci des del núvol.
Techopedia explica Port paral·lel
Un port paral·lel és un tipus d’interfície d’un ordinador personal (PC) que transmet o rep dades a un dispositiu perifèric com ara un er. Les dades es transmeten a través d’un cable paral·lel que no s’estén més que els 6 peus estàndard. Si el cable és massa llarg, es pot perdre la integritat de les dades. La recomanació de Hewlett-Packard és de màxim 10 peus.
Originalment el port paral·lel era unidireccional i transmetia vuit bits de dades a la vegada per múltiples fils de cable de coure. Va ser introduït per CentronicsData Computer Corporation el 1970. El port paral·lel va ser dissenyat per utilitzar-se amb els ERS i només podia transferir un total de 300Kbits / s. L'estàndard per al port er unidireccional va ser el port estàndard er (SPP) o port normal desenvolupat el 1981. El 1987, la introducció de PS / 2 va connectar altres dispositius perifèrics com ara ratolins i teclats. El PS / 2 era un port paral·lel bidireccional (BPP), que alhora podia transmetre i rebre vuit bits de dades.
El 1994 es van introduir dos nous tipus de ports paral·lels: el port paral·lel millorat (EPP) i el port de capacitats esteses (ECP). El port paral·lel millorat (EPP) era bastant més ràpid que els ports paral·lels antics, amb velocitats de transferència de 500 KBps a 2 MBps. El port s'utilitza per als models més recents d'ers i escàners. L'ECP també admet un port bidireccional de 8 bits. És com EPP, però utilitza accés directe a memòria (DMA). S'utilitza per a perifèrics que no siguin er, com ara adaptadors de xarxa o unitats de disc.
També el 1994 es va executar el Mètode de senyalització estàndard per a una interfície perifèrica paral·lela bidireccional per a ordinadors personals (IEEE 1284) per evitar problemes d'incompatibilitat amb el nou maquinari de port paral·lel i divers. Els cinc modes de funcionament es van especificar com a mode ECP, mode EPP, mode byte, mode nibble i mode de compatibilitat. Cada mode ha de suportar la transferència de dades en sentit endavant, endarrerit o bidireccional. Per garantir que es manté la integritat de les dades, l’IEEE 1284 estableix estàndards per al connector, la interfície i el cable.
El port paral·lel transfereix un bit de dades a cadascun dels dos cables, cosa que augmenta la velocitat de transferència de dades (DTR). Generalment, hi ha cables addicionals que regulen els senyals per especificar quan es disposa de transmissió o recepció de dades.
Els ports paral·lels originàriament estaven destinats als altres.El primer port d'interfície paral·lel per a ers es va fer per al Model 101 de Centronics (introduït el 1970), que va transmetre dades vuit bits alhora. Aquest port paral·lel només podia transmetre dades però no rebre-les. Posteriorment el port paral·lel va ser bidireccional i es va utilitzar tant per a dispositius d'entrada com per a altres. El port paral·lel bidireccional (BPP) podria comunicar-se amb diversos dispositius perifèrics com ara escàners, unitats zip, discos durs, mòdems i unitats de CD-ROM. El BPP s’utilitza generalment per a la transmissió ràpida de dades a petites distàncies. Els ports paral·lels addicionals normalment tenen l'etiqueta LPT1, LPT2, etc.
Quan es va introduir l'estàndard IEEE 1284 el 1994, es va estandarditzar la longitud de cables, tensions lògiques i interfícies. Amb els estàndards IEEE 1284, es van especificar cinc modes de funcionament per donar suport a la transferència de dades en sentit endavant, endarrerit o bidireccional. Els cinc modes de funcionament són port de capacitat ampliada (mode ECP), mode de port paral·lel millorat (EPP), mode byte, mode nibble i mode de compatibilitat (Port Paral·lel estàndard o SPP).
La compatibilitat és unidireccional i s'utilitza principalment per a la resta. El mode nibble és bidireccional, que permet transmetre quatre bits successius mitjançant una sola línia de dades. S'utilitza per millorar l'estat er que permet al dispositiu transmetre dades quatre bits alhora. El mode byte és bidireccional, que transmet dades de vuit bits a la vegada mitjançant una línia de dades. El mode EPP té una interfície bidireccional de 8 bits, que transmet dades de fins a 500 KBps a 2 MBps. El mode ECP té una interfície bidireccional de 8 bits, que utilitza DMA i pot proporcionar fins a 2,5 MBps d'ample de banda.
Avui, el bus serial universal (USB) ha substituït el port paral·lel. De fet, diverses manufactures han exclòs completament la interfície paral·lela. Tot i que per a ordinadors personals més antics (PC) i ordinadors portàtils, hi ha disponible un adaptador USB-a-paral·lel per a ers paral·lels o altres dispositius perifèrics que tinguin una interfície paral·lela.